Canvis d'humor perllongats
Més de dues setmanes de tristesa, irritabilitat o apatia que interfereixen amb estudis, amistats o son.
L'adolescència no és un problema a resoldre: és una etapa per acompanyar. Aquesta guia recull senyals d'alerta, maneres de conversar i criteris clars per saber quan demanar ajuda professional. Sense culpa, sense fórmules màgiques.
Més de dues setmanes de tristesa, irritabilitat o apatia que interfereixen amb estudis, amistats o son.
Deixa de veure els amics habituals, evita activitats que abans gaudia i no les substitueix per altres.
Dormir molt més o molt menys, canvis clars en la gana o el pes sense causa mèdica.
Notes o motivació que baixen de cop, incapacitat de concentrar-se, faltes repetides.
"Sóc una càrrega", "no serveixo per a res" o mencions de la mort o autolesió: mai són "coses de l'edat".
Quan el mòbil substitueix el contacte real i apareix ansietat si se n'allunya unes hores.
No cal encertar amb les paraules perfectes: cal que el teu adolescent sàpiga que pot acudir a tu sense ser jutjat. Aquestes pràctiques ajuden.
Un psicòleg especialitzat en adolescents no substitueix el teu paper: el complementa. Demanar ajuda aviat no dramatitza, preveu.
Quan els senyals anteriors duren més de 3-4 setmanes i afecten la vida diària.
Quan apareixen mencions directes o indirectes d'autolesió, mort o desaparèixer.
Quan hi ha canvis bruscos després d'un esdeveniment concret: dol, ruptura, assetjament, canvi de centre.
Quan a casa la relació s'ha bloquejat i tota conversa acaba en discussió.
Quan notes que tu també estàs desbordat. Demanar ajuda com a pare és cuidar millor.
Sí. L'adolescència implica construir un espai propi. Que no t'expliqui detalls no vol dir que no confiï: vol dir que s'està diferenciant. Ofereix disponibilitat sense exigir-la.
Només en situacions de risc real i sempre que sigui possible amb el seu coneixement. Espiar de manera habitual trenca la confiança i no preveu els problemes: els amaga.
Col·legiat, amb experiència específica en l'etapa (12-18), que combini espai individual i familiar, i amb qui el teu fill se senti còmode des de les primeres sessions. A Ánimo verifiquem ambdós criteris.
A partir dels 14 anys l'adolescent pot tenir sessions individuals. La confidencialitat clínica es respecta llevat de risc greu. La família participa en moments concrets acordats amb el terapeuta.
Si tens dubtes concrets o vols iniciar un procés, contacta amb nosaltres i t'orientem sense compromís.