Guia per a famílies · 01

EL TEU FILL ADOLESCENT NO T'ESTÀ IGNORANT.

L'adolescència no és un problema a resoldre: és una etapa per acompanyar. Aquesta guia recull senyals d'alerta, maneres de conversar i criteris clars per saber quan demanar ajuda professional. Sense culpa, sense fórmules màgiques.

Què mirar · 02

Senyals que mereixen atenció

01

Canvis d'humor perllongats

Més de dues setmanes de tristesa, irritabilitat o apatia que interfereixen amb estudis, amistats o son.

02

Aïllament social real

Deixa de veure els amics habituals, evita activitats que abans gaudia i no les substitueix per altres.

03

Son i gana alterats

Dormir molt més o molt menys, canvis clars en la gana o el pes sense causa mèdica.

04

Baixada acadèmica

Notes o motivació que baixen de cop, incapacitat de concentrar-se, faltes repetides.

05

Comentaris de no valer res

"Sóc una càrrega", "no serveixo per a res" o mencions de la mort o autolesió: mai són "coses de l'edat".

06

Ús extrem de pantalles

Quan el mòbil substitueix el contacte real i apareix ansietat si se n'allunya unes hores.

Com conversar · 03

Com obrir la conversa

No cal encertar amb les paraules perfectes: cal que el teu adolescent sàpiga que pot acudir a tu sense ser jutjat. Aquestes pràctiques ajuden.

Sí ajuda
  • Triar moments tranquils: al cotxe, cuinant, caminant. Mirar endavant redueix la pressió.
  • Començar pel concret: "he notat que últimament…". Anomenar sense diagnosticar.
  • Validar el que sent abans de proposar solucions. Escoltar fins al final.
  • Compartir que tu també tens dies difícils. La vulnerabilitat genera vulnerabilitat.
  • Preguntar què necessita de tu: escolta, ajuda pràctica o només companyia.
Millor evitar
  • "Quan jo tenia la teva edat…" — tanca la conversa.
  • Minimitzar: "no és per tant", "ja se't passarà".
  • Interrogar com un policia. Deu preguntes seguides tanquen qualsevol porta.
  • Prohibir el mòbil o les amistats com a primera resposta.
  • Explicar-ho a la sobretaula familiar sense permís. Trenca la confiança per sempre.
Ajuda professional · 04

Quan demanar ajuda professional

Un psicòleg especialitzat en adolescents no substitueix el teu paper: el complementa. Demanar ajuda aviat no dramatitza, preveu.

  • 01

    Quan els senyals anteriors duren més de 3-4 setmanes i afecten la vida diària.

  • 02

    Quan apareixen mencions directes o indirectes d'autolesió, mort o desaparèixer.

  • 03

    Quan hi ha canvis bruscos després d'un esdeveniment concret: dol, ruptura, assetjament, canvi de centre.

  • 04

    Quan a casa la relació s'ha bloquejat i tota conversa acaba en discussió.

  • 05

    Quan notes que tu també estàs desbordat. Demanar ajuda com a pare és cuidar millor.

Dubtes freqüents · 05
  • És normal que no m'expliqui res?

    Sí. L'adolescència implica construir un espai propi. Que no t'expliqui detalls no vol dir que no confiï: vol dir que s'està diferenciant. Ofereix disponibilitat sense exigir-la.

  • Hauria de llegir els seus missatges?

    Només en situacions de risc real i sempre que sigui possible amb el seu coneixement. Espiar de manera habitual trenca la confiança i no preveu els problemes: els amaga.

  • Com trio un bon psicòleg per a adolescents?

    Col·legiat, amb experiència específica en l'etapa (12-18), que combini espai individual i familiar, i amb qui el teu fill se senti còmode des de les primeres sessions. A Ánimo verifiquem ambdós criteris.

  • Quan hi ha d'anar sense mi?

    A partir dels 14 anys l'adolescent pot tenir sessions individuals. La confidencialitat clínica es respecta llevat de risc greu. La família participa en moments concrets acordats amb el terapeuta.

Següent pas · 06

Parlem amb un professional?

Si tens dubtes concrets o vols iniciar un procés, contacta amb nosaltres i t'orientem sense compromís.