Consentiment per a l'atenció psicològica a menors d'edat

L'atenció psicològica és una intervenció sanitària i, com a tal, exigeix consentiment informat (Llei 41/2002, d'autonomia del pacient).

Quan la persona atesa és menor d'edat, aquest consentiment l'atorguen qui té la pàtria potestat o la tutela, escoltant sempre l'opinió del menor.

Menors de 12 anys: consenten la mare, el pare o els tutors legals.

De 12 a 15 anys: consenten els progenitors o tutors, però el menor ha de ser escoltat i la seva opinió es té en compte de manera efectiva.

De 16 i 17 anys: el menor té capacitat per consentir la intervenció ordinària, si bé a Ánimo demanem igualment la informació i l'acord de la família tret que això el perjudiqui.

En complir 18 anys, la persona consenteix per si mateixa i decideix quina informació comparteix amb la família.

Iniciar un tractament psicològic no és un acte de la vida quotidiana: requereix l'acord d'ambdós progenitors quan comparteixen la pàtria potestat.

Ánimo sol·licita una declaració responsable que el consentiment es presta amb coneixement i conformitat de l'altre progenitor.

Si hi ha desacord, el professional pot suspendre la intervenció fins que s'aporti acord escrit o resolució judicial que l'autoritzi.

En el registre, la família marca de manera expressa la casella de consentiment informat.

Abans de la primera sessió es demana el document de consentiment signat, que es pot pujar des de l'àrea privada de la família o de l'adolescent.

El consentiment es pot revocar en qualsevol moment per escrit, sense efectes retroactius sobre l'atenció ja prestada.

El que l'adolescent comparteix en sessió està protegit pel secret professional.

La família rep la informació necessària sobre el procés (objectius, evolució general, recomanacions), no el contingut literal de les sessions.

L'enquadrament de confidencialitat s'explica al menor i a la família a l'inici del procés.

El professional ha de trencar la confidencialitat quan hi hagi risc greu per a la vida o la integritat del menor o de tercers: ideació suïcida amb risc imminent, autolesions greus, sospita d'abús, maltractament o negligència.

En aquests casos s'informa la família, s'activa el protocol intern d'Ánimo i, si escau, es comunica als serveis de protecció del menor o al 112, d'acord amb la Llei Orgànica 8/2021.

Verificar la titularitat de la pàtria potestat i documentar el consentiment obtingut.

Registrar les sessions a la seva història clínica i conservar-la el termini legalment exigible.

Actuar dins del seu àmbit de competència i derivar quan el cas ho requereixi.

Disposar de certificat negatiu del Registre Central de Delinqüents Sexuals, requisit obligatori per treballar amb menors (Llei 26/2015).

Per a qualsevol consulta sobre aquest document: dpd@animo.cat. Davant una urgència, truca al 112 o al 024.